10. Realitza una
breu història de la siderúrgia a Espanya.
La indústria siderúrgica espanyola ha experimentat un endarreriment tècnic, combustible car o de mala qualitat i un mercat de dimensions reduïdes que van fer que la siderúrgia espanyola, al llarg del segle XIX, no pogués competir amb productes anglesos, belgues o alemanys.
Els primers alts forns privats van sorgir a Lugo (Galícia), el 1794 i en Sargadelos. Anteriorment, ja s'havien instalat alguns alts forns, que la Monarquia utilitzava per a les seves necessitats d'armament.
Més tard, la siderúrgia va passar a Andalusia, seguint el model europeu d'alts forns al carbó vegetal i afinació i l’aminació a l'hulla. Es van instal·lar plantes a Marbella (Màlaga) i en Cazalla de la Sierra (Sevilla). Però la siderúrgia andalusa no va poder prolongar més enllà del 1863, "Quan les fàbriques asturianes de Mieres (des 1852) i La Felguera (des de 1.859) van començar a treballar a ple rendiment".
La primícia a Astúries va ser deguda a l'abundància d'hulla i de mena de ferro en el seu territori, però aquesta primícia, va passar a Biscaia. En acabar al 1876 la Segona Guerra Carlina, alguns empresaris europeus per tal d'aconseguir mineral barat per als seus alts forns, van començar a instal·lar-se a la riba del Nervión. L'oferta apareixia així dividida entre els productors asturians i bascos. Va començar una substitució dels convertidors Bessemer per altres sistemes de fabricació, difosos a Europa i els EUA. Va aparèixer així el "forn obert" que millorava el mètode anterior.
En l'època de la Gran Guerra, el primer productor siderúrgic d'Espanya era Biscaia, seguida d'Astúries i després Santander, Àlaba, Guipúscoa i Navarra. Les fàbriques andaluses havien deixat de produir. I Alts Forns de Biscaia empresa creada el 1902, a partir de la fusió de dues societats, es va convertir en la dominant en la siderúrgia espanyola.
Després de la Primera Guerra Mundial, a les províncies cantàbriques es van afegir dues noves competidores, Barcelona i sobretot València, que als anys 20 va superar a Astúries.
Després amb el franquisme, es va crear Ensidesa, que va donar lloc a Aceralia, que es va integrar amb la francesa Usinor i la luxemburguesa Arbedo, creant així l'actual Arcelor.
