1. Caldrà recordar l’estructura atòmica de la matèria i
que els elements químics no es troben purs a la natura (excepte en molt
contades ocasions) sinó que es barregen entre ells i formen molècules i
compostos. També caldrà recordar que l’estructura cristal·lina és tan important
com la composició química a l’hora de decidir les propietat d’una substància.
En l'actualitat s’ha descobert que l’àtom no és una partícula indivisible,
sinó que en ell existeixen una sèrie de partícules subatòmiques. Els protons
(de càrrega positiva), els neutrons (no tenen càrrega) y els electrons (amb
càrrega negativa) són les més importants. Els àtoms també estan formats per un
nucli, de volum reduït i carregat positivament, envoltat per diversos electrons orbitals, dels quals el
nombre varia segons l'element químic.
Des del punt de vista químic, els elements metàl·lics, que estudiem en la
unitat, són aquells que manifesten caràcter electropositiu, tenen pocs
electrons de valència i tendeixen a perdre'ls. Són d'elements que tenen petit
potencial d'ionització, baixa afinitat electrònica i petita electronegativitat.
Tendeixen a cedir electrons per formar ions positius, i la majoria dels
elements de la taula periòdica són metalls.
Els elements químics no
es troben purs a la natura sinó que es barregen entre ells i formen molècules i
compostos. Normalment, dos àtoms junts conformen un sistema més estable (amb
menor energia potencial).
La primera classificació que es pot fer dels materials en estat sòlid, és
segons la disposició dels àtoms o ions que ho formen. Si aquests àtoms o ions
es col·loquen ordenadament, seguint un model que es repeteix en les tres
direccions de l'espai, es diu que el material és cristal·lí. Si els àtoms o
ions es disposen d'una manera totalment aleatòria, sense seguir cap tipus de
seqüència ni ordre, estaríem davant d’un material no cristal·lí.
